“Los medios de comunicación de masas, el gusto popular y la acción social organizada”    6

Els medis de comunicació de masses representen un instrument molt poderós per la seva ubiqüitat i poder. Aquest poder, sense els controls adequats pot servir, per bé o per mal, per influir en el comportament de les masses mitjançant la propaganda que té l’enginy de cridar l’atenció de  la societat. En el temps de Hitler, una manera de controlar les masses fou amb violència i coerció, els seus discursos exaltats atreien l’atenció de les masses amb les seves opinions, versions i visions. Instruments com la radio servien per difondre’ls a la major quantitat de persones que accedien a aquest mitjà.

Els efectes que pot produir la radio (sabent les hores que  la gent té la radio posada), encara que no comporten saber exactament, ni en la seva totalitat, els efectes que repercuteixen en el comportament, les actituds i la manera de veure les informacions rebudes, si que sabem  que aquest efecte és molt important i es  la seva influència que “ajuda” a la manera de formar una societat i separar els individus que tenen un status dels que no en tenen (els medis de comunicació de masses atorguen un status a les persones, els problemes públics, les organitzacions i els moviments socials) a la seva conveniència.

La funció de conferir status entra en la manera de l’acció social organitzada, que legitima certs sistemes, certes persones i certs grups que obtenen el suport dels medis de comunicació de masses per obtenir objectius planificats. Les funcions que atorguen status i que reafirmen les normes socials són perfectament conegudes pels que posen en moviment els medis de comunicació de masses en una funció narcotitzant.

“Podemos llamarla disfunción narcotizante de los medios de comunicación de masas” (La disfunción narcotizante, p. 243).

Bibliografia:

Paul F. Lazarsfeld y Robert K. Merton: “Los medios de comunicación de masas, el gusto popular y la acción social organizada”. En AAVV: Industria cultural y sociedad de masas. Caracas, Monte Àvila, 1992, p.231-259).