La teoria funcionalista de les comunicacions de masses

La teoria funcionalista dels mitjans passa per l’observació de les funcions desenvolupades pels sistemes de comunicació de masses, comporta una visió global i sociològica de la funció d’aquests medis que va des de l’efecte intencional  a la conseqüència demostrable objectivament. La teoria funcionalista consisteix en definir la problemàtica dels mitjans a partir del punt de vista de la societat i del seu equilibri, des de la perspectiva del funcionament global del sistema social.

El sistema social es veu com un organisme on cada part desenvolupa una funció d’integració i manteniment. D’aquesta manera els individus són utilitzats com a medis pels fins de la societat.

Primer de tot, per aquests fins trobem la manipulació, desprès la persuasió, la influència i més tard les funcions. D’una situació com una campanya informativa es passa a la situació comunicativa més “normal” i habitual de la producció i difusió quotidiana de missatges a les masses i de les seves funcions.

La funció és diferent del propòsit perquè aquest implica un element subjectiu lligat a la intenció de l’individu que actua, la funció s’entén com a conseqüència objectiva de l’acció.

L’acció social conforme a les normes i als valors socials contribueix a la satisfacció de les necessitats del sistema com apunta Wolf , i a més :“La pregunta de fondo ya no es sobre los efectos, sinó sobre las funciones desempeñadas” M. Wolf., perquè l’efecte porta com a fi la satisfacció del receptor.

Els medis de comunicació de masses  sempre competeixen amb altres fonts gratificants dirigits al receptor, perquè no sempre provenen d’aquests  medis, la satisfacció, el prestigi o l’acció, però si que serveixen per reafirmar les normes socials  denunciant les desviacions a la opinió pública, per contra, hi ha el conformisme  que representa la influència de les grans empreses integrades en l’actual sistema econòmic que sovint fan posar en dubte la seva imparcialitat.