La radio

El que deia la ràdio o la televisió, quan jo era una nena, “anava a missa”, si sortia una noticia en aquests medis no era qüestionada gairebé mai, perquè tot es considerava cert.

Quan he fet el treball sobre l’emissió de La guerra dels mons per Orson Welles m’ha recordat, per proximitat, una emissió transmesa per radio Girona als anys vuitanta, l’obra en qüestió es deia Susqueda d’en Miquel Fañanàs, una història de ficció que narra l’enrunament de la presa del pantà de Susqueda amb la posterior inundació dels pobles de la vall del Ter. Durant l’emissió el “boca a boca” va córrer pels pobles del voltant i molta gent va abandonar les seves cases durant unes hores per anar a llocs més segurs. El pànic va arribar fins a la ciutat de Girona. La gent dels pobles a la vora del pantà sempre hem temut un fenomen com aquest, des de petits hem sentit explicar el que podria passar si aquest fet es produís i per això la por fou el factor que desencadenà aquest fet.

L’emissor tenia credibilitat i el receptor s’ho va creure. Del pànic es va passar a la indignació perquè la majoria de la gent no havia escoltat al començament de la emissió del relat era una ficció.

La suggestió de la ràdio és evident i el seu poder inqüestionable. En aquest cas també va ser qüestionat el poder la radio, de vegades però, només escoltem allò que la imaginació ja havia “instal·lat” en el nostre cervell des de petits quan escoltàvem històries “de la vora del foc”.