Cultura i societat

Raymond  Williams en la seva obra Cultura i societat busca entendre la manera de com es va anar transformant la cultura, al mateix temps que ho feia la Revolució Industrial. 

Una manera d’entendre el que Williams considera com a cultura  són els anàlisis que fa del paper actiu dels homes al crear les seves condicions històriques, la relació entre el progrés social i la dinàmica del llenguatge.

Williams argumenta el que la Revolució Industrial va aportar a la indústria, a l’art o a la democràcia: Primerament, en la indústria entre 1790 fins al 1870, l’esforç per configurar una actitud general cap a les noves forces de l’industrialisme i la democràcia van donar pas a opinions no sempre ben avingudes. Més tard, del 1870 al 1914 les actituds respecte als camps com l’art o la democràcia porten cap a una  nova reflexió i a partir del 1914 la inquietud creix i a partir del 1945 s’originen els nous medis de comunicació i les organitzacions a gran escala.

La idea de la paraula “massa” sorgí quan en les ciutats industrials es va produir un augment de la població amb una urbanització constant. Les “masses” era la manera com s’anomenava al poble treballador despectivament, es deia que  representaven una “amenaça” per al pensament individual, cultural, demòcrata i clàssic, respecte a la nova “democràcia de masses”.

La existència dels nous medis de comunicació, molt poderosos, feien que a través d’ells, la opinió pública fos transformada i dirigida cap a un cert púbic que formava la “massa”, però en realitat no hi ha “masses”, sinó una manera de veure la gent con a “masses”, segons deia Williams i també què en una societat industrial urbana aquestes maneres de veure tenen moltes oportunitats.

Les “masses” són sempre els altres, les “masses” són l’altra gent. La concepció de les persones com “masses” no sorgeix  d’una incapacitat per poder-les conèixer, sinó del fet de poder-les interpretar d’acord amb una fórmula que pot servir per manipular-les.

La cultura de la classe treballadora és principalment social abans que individual, aquesta cultura és col·lectivament democràtica, ja sigui en els sindicats, el moviment cooperatiu o en un partit polític que no concorda amb els que només busquen un treball intel·lectual o imaginatiu determinat: “La crisi humana és sempre una crisi de comprensió” .