Les pel·lícules del “Oeste”

El missatge que desprenien les pel·lícules del “Oeste” com en dèiem abans, ara les anomenen western, està  basat en històries reals però transmeses al públic transformades, segons els interessos dels que les feien i les distribuïen, no vull dir aquests que agafaven la moto entre pel·lícula i pel·lícula i a “tota llet” intercanviaven els rotllos amb el cine del poble veí.

La producció d’aquestes pel·lícules tenia l’èxit assegurat, no s’havia de pensar gaire, els bons eren els vaquers i els dolents els indis, les dones gairebé sempre eren decoratives, a excepció d’alguna heroïna com la Vienna del Johnny Guitar o la “Juanita calamidad”...

La producció de codis d’aquest gènere va transformar de manera selectiva un Oest històricament real en un “Oeste” simbòlic o mític. La història de la frontera americana i un Oest per colonitzar, sense llei ni ordre, unes terres verges que significaven combatre tot allò que els impedís avançar en la conquesta, els pobres indis van rebre les conseqüències de trobar-se amb aquesta gent que els arravatava les terres, saquejava els seus poblats  i si podia se’ls carregava a tots. La bravura masculina de l’heroi, amb el seu típic caminar, els gestos, la vestimenta i l’aparença que veiem en la pantalla ens feia posar-nos de la seva part (més tard veuríem l’error que cometíem) i admirar les seves gestes. Els codis ben estructurats de les trames ens abocaven a un mite perfecte.

El western inicial va donar peu a un western molt més violent i explícit,  que  donava pas a un gènere que derivava cap a l’estrafolari, es tractava de mostrar una violència cada vegada més explícita, acostar la càmera a l’heroi, al duel, la massacre o a la víctima i mostrar tanta sang com es pogués, com més millor: L’heroi desenfunda la seva arma, molt ràpidament i dispara al dolent a “boca de canó”, perfecte!.

El missatge que donen aquestes pel·lícules pot ser un missatge sobre la conducta,  el professionalisme o la personalitat de l’heroi i les normes de la societat que transmetrien el missatge, que pot anar derivat cap a la violència: davant un repte dispara a matar sense vacil·lar o cap al “decoro”: davant d’un repte domina la contingència amb “fredor professional”. Podem  triar...  o no...

Bibliografia:

Stuart Hall, Codificación y descodificación en el discurso televisivo, en CIC (Cuadernos de Información y Comunicación), 2004, nº 19, Pàgs. 210-236.