L’Escola de Frankfurt

El nom d’Escola de Frankfurt és el que es donà a un grup d ’intel.lectuals  alemanys relacionat amb l’Institut d’Investigació Social de la Universitat de Frankfurt. Aquest Institut fou fundat l’any 1923. Quan Hitler arribà al poder va haver de ser traslladat forçosament a  NovaYork i depengué  de la universitat de Columbia. Els seus membres foren exiliats i dispersats per la seva condició de jueus i marxistes, per diferents llocs d’Europa, fins que finalment són acollits als Estats Units.

Quan van poder tornar a Alemanya, els seus treballs van anar dirigits cap a una actualització  del marxisme  com a instrument teòric de l’alliberament de l’ésser humà  que van anomenar “Teoria crítica”. El seu treball sobre la societat industrial i la cultura popular  està associat amb noms com Adorno, Benjamin, Horkheimer, Lowenthal o Marcuse. L’Escola de Frankfurt omple un espai essencial en la filosofia i la sociologia basat en l’anti-autoritarisme en que es  basa la seva teoria crítica.

Un dels seus membres, Walter Benjamin, a l’any quaranta va morir a Port-Bou escapant dels botxins de la SS, quan fugia de la França ocupada; va ser un pioner en els estudis de la comunicació de masses reflexionant sobre el poder i ascens dels feixistes i stalinistes mitjançant la influència  del cine, la fotografia o la propaganda política que van utilitzar per arribar al poder.

Fou a l’any 1944 quan Adorno i Horkheimer van començar a utilitzar el terme “Industria de la cultura” per nominar els productes i processos de la cultura de masses. En aquests anys, apuntaven que els productes de la indústria cultural tenien les característiques de formar una homogeneïtat: el cine, la ràdio o les revistes formaven  una massa uniforme i repetitiva. Aquesta conformitat que veien els membres de l’Escola de Frankfurt només podia portar a una situació en que les “masses enganyades” van a parar a un “cercle de manipulació i necessitat retroactiva en què la unitat del sistema es fa cada cop més forta”. 

Un dels seus membres, Lowenthal, defineix la indústria cultura com una cultura marcada per “l’estandardització, l’estereotip, el conservadorisme, la mendacitat, els bens de consum manipulats”, que treballa “per despolititzar la classe treballadora, limitant i controlant els seus objectius a coses que poden arribar a aconseguir en el marc opressiu i explotador de la societat capitalista”. Mentre alguns proclamaven que la cultura popular podia ser una amenaça a la autoritat social i cultural, l’Escola de Frankfurt pensà el contrari i afirmà que manté l’autoritat social: “Obediencia al ritmo del sistema de hierro...  el absoluto poder del capitalismo”.

 

Bibliografia:

Mauro Wolf, La investigación de la comunidad de masas. Crítica y perspectivas, Barcelona, Paidós, 1994.

John Storey, Teoría cultural y cultura popular. Barcelona, Octaedro.S.L. Pàg. 141-154.