dilluns, 3 de juny de 2013


La llibertat d’expressió         15

La llibertat d’expressió hauria de ser un bé per sí mateixa . Realitzar un propòsit social de trobar la veritat hauria de ser fonamental, però els medis de comunicació que poden exercir-lo, moltes vegades estan al servei de grups privilegiats que dominen l’Estat i la societat del país.

Suposadament avui, els mitjans de comunicació són vigilants, provocatius i seriosos en les seves afirmacions. El moviment dels  drets civils empara  la llibertat d’expressió, però amb una certa prudència que porta a una mena de censura.

La censura en una democràcia no hauria de funcionar com en una dictadura, però els mateixos mitjans de comunicació són els encarregats de que moltes informacions no surtin a la llum, ja sigui pels seus interessos o per les pressions polítiques.

Els mateixos mitjans com a negocis que són, busquen la venda del seu producte i ho fan de manera que no perdin beneficis. Chomsky opina que l’accés a una informació estricta, en profunditat i que doni veu a tothom no està garantida en el mercat lliure, creu que no n’hi ha censura però si una mena de marginació i filtració  de segons quines notícies

Els periodistes honestos i íntegres són “malvistos” pels més poderosos, que volen que el món sigui com ells volen i  no com  és. Els bons periodistes, encara avui, han de lluitar amb gents que només voldrien una obediència total per part d’aquests professionals, que si no hi fossin trobaríem molt a faltar.

 

Bibliografia: Noam Chomsky y Edward S. Herman, Los guardianes de la libertad: propaganda, desinformación y consenso en los medios de comunicación de masas, Barcelona, Crítica, 2000.

Web:


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada