La
llibertat d’expressió 15
La llibertat
d’expressió hauria de ser un bé per sí mateixa . Realitzar un propòsit social
de trobar la veritat hauria de ser fonamental, però els medis de comunicació
que poden exercir-lo, moltes vegades estan al servei de grups privilegiats que
dominen l’Estat i la societat del país.
Suposadament avui,
els mitjans de comunicació són vigilants, provocatius i seriosos en les seves
afirmacions. El moviment dels drets
civils empara la llibertat d’expressió,
però amb una certa prudència que porta a una mena de censura.
La censura en una
democràcia no hauria de funcionar com en una dictadura, però els mateixos
mitjans de comunicació són els encarregats de que moltes informacions no surtin
a la llum, ja sigui pels seus interessos o per les pressions polítiques.
Els mateixos mitjans
com a negocis que són, busquen la venda del seu producte i ho fan de manera que
no perdin beneficis. Chomsky opina que l’accés a una informació estricta, en
profunditat i que doni veu a tothom no està garantida en el mercat lliure, creu
que no n’hi ha censura però si una mena de marginació i filtració de segons quines notícies
Els periodistes
honestos i íntegres són “malvistos” pels més poderosos, que volen que el món
sigui com ells volen i no com és. Els bons periodistes, encara avui, han de
lluitar amb gents que només voldrien una obediència total per part d’aquests
professionals, que si no hi fossin trobaríem molt a faltar.
Bibliografia: Noam Chomsky y Edward S. Herman, Los guardianes de la
libertad: propaganda, desinformación y consenso en los medios de comunicación
de masas, Barcelona, Crítica, 2000.
Web:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada