La corrent de la persuasió         7

Els estudis psicològics experimentals poden deduir i investigar l’efecte de la persuasió, analitzant el pes de la credibilitat que té la font per sobre de l’acceptació d’un missatge que llança un emissor creïble dirigit  a un grup de persones o la que llença un personatge  poc creïble a un altre grup d’individus, aquesta segona gairebé sempre queda descartada, per tant és important l’emissor.

L’emissor té un carisma mediàtic que condueix les masses cap a una “causa” o estímul que porten als processos psicològics que intervenen cap a “l’efecte” o més ben dit a la resposta, d’aquí la importància de la persuasió, per exemple, en les campanyes informatives.

Una campanya informativa i l’interès en adquirir informació de l’audiència, porten a una exposició selectiva del material presentat per aquesta campanya, per tal de provocar una memorització selectiva que quedi en la psique del futur client.

S’ha de tenir en compte que molts dels arguments utilitzats en una campanya no són coneguts per una part del públic, no totes les persones absorbeixen d’entrada el missatge, per tant la persuasió hi juga un paper molt important, l’exposició constant d’un determinat tema fa que la gent s’interessi i la motivació s’accentuï. Per tant, l’èxit d’una campanya es trobar i captar  l’atracció i l’atenció de la societat. Les preferències respecte  a quin medi de comunicació  utilitza la gent, quin es el més fàcil per cridar l’atenció del futur client; de si ho anunciem per premsa escrita o per medis audiovisuals, tot influeix i gran part de l’efecte de cada mitjà en particular està predeterminat per l’estructura de l’audiència.

“La persuasió amb argumentacions i els seus fins tenen en compte que la eficàcia de l'estructura dels missatges varia amb la variabilitat d’algunes característiques dels destinataris i que els efectes de les comunicacions de masses depenen bàsicament de les interaccions que s’estableixen entre aquests factors” (Mauro Wolf).

Bibliografia:

Mauro Wolf: La investigación de la comunicación de masas. Crítica y perspectivas, Barcelona, Paidós,1994, Pàgs. 21-67.