“La Esfera Pública. Un artículo de enciclopedia” – Jürgen Habermas

A Europa, fins al segle XVIII no es troben enlloc indicis de “esfera pública” o “opinió pública”, aquests conceptes no entraven dintre els plans dels poders feudals, com eren l’església,  els principats o el estaments senyorials. Els canvis i reformes que es van anar produint quan els senyors feudals van anar perdent el seu poder per entrar en nous Estats nacionals i territorials van portar a les noves maneres d’entendre la societat. Aquesta nova societat apareix en front de l’Estat i reclama un lloc per expressar-se com el Parlament, un estament que  servís per poder relativitzar el poder dels senyors del continent europeu regulant els   excessos de poder.

La premsa política diària que aparegué com a portaveu dels nous partits polítics, com un dispositiu de la concurrència mateixa, serví per una mediació de les discussions polítiques i les discussions públiques però no arribà encara a un consum regular. La publicació d’un diari polític era l’equivalent a un compromís de lluita per un espai de llibertat d’opinió pública, amb un principi d’esfera pública.

On es formaria la “opinió pública” seria en un camp de la nostra vida social anomenat “esfera pública”, aquí els ciutadans hi tindrien lliure accés, podrien expressar i publicar lliurement les seves opinions dels fets relatius a l’interès general i utilitzar determinats medis de transmissió i d’influència.  De tota manera  l’Estat és considerat com un seu adversari, el seu poder considerat com a públic,  en teoria, procura pel bé comú dels ciutadans, però sempre  posa  en qüestió els seus drets i procura tenir el control. La “opinió pública” en front de l’Estat, necessita  la comunicació amb alguns medis de transmissió per divulgar les opinions ciutadanes. Aquest medis són els medis de comunicació que si fossin totalment lliures podrien neutralitzar les opinions dels dos o més bàndols.